Joguina Segura

Una bona elecció de joguines requereix una reflexió prèvia, abans d'anar a comprar. Hi ha tres preguntes essencials que ens hem de fer: què tenen?, què volen? i què els cal?. El resultat d'aquest procés conduirà, sens dubte, a fer una inversió millor i una bona contribució al desenvolupament integral dels nostres fills.

Els comportaments de les persones que els envolten i la seva manera de procedir són fonamentals a l'hora d'estimular la capacitat de jugar dels nens. Perquè les joguines compleixin totes les seves funcions han de:

- ser escollits i pensats per al nen concret al qual van destinats
- ser regalats amb afecte i il·lusió
- tenir un lloc entre les coses que li són pròpies
- poder ser compartits amb altres nens i també amb els adults

Els primers companys de joc som els pares, les mares, els avis o les persones que tenim cura dels nens. El fet de compartir el joc entre pares i fills proporciona recursos als adults per aprendre a conèixer la personalitat, les habilitats i els interessos dels nens o joves. Les joguines no poden substituir el joc entre els adults i els petits.

Els pares i els educadors han de facilitar les condicions necessàries perquè els nens i els adolescents puguin jugar. A més d'oferir un bon joc o joguina, cal pensar en l'espai on es desenvoluparà el joc, els companys amb els quals podran compartir-lo i el temps de què disposaran per jugar-hi. Tot això enriqueix el joc.

Qualsevol moment és bo per regalar una joguina. La joguina és un mitjà per a educar i fer feliç un nen i cal sempre, durant tot l'any, i no només en dates determinades. Moltes joguines regalades alhora, pels Reis o per Nadal, no conviden el nen a jugar, sinó que més aviat l'atabalen. Per això convé regalar les joguines al llarg de l'any.

No es poden comprar totes les joguines que els nens ens demanen sense seleccionar-les. Perquè l'elecció sigui eficaç s'han de compartir els desitjos i il·lusions, buscant el diàleg i la complicitat. Aneu plegats a veure joguines, perquè en descobriran moltes altres que no surten a la televisió ni als catàlegs de publicitat.

Els missatges publicitaris no sempre afavoreixen l'educació en valors. L'acció educativa dels pares i professors ha de ser decisiva en aquest sentit: els anuncis s'han de comentar amb els fills o alumnes, segons el cas, per a educar-los com a consumidors a ser crítics i reflexius davant una societat consumista que no fa concessions per vendre i optimitzar els seus beneficis. Hi ha uns certs límits sobre els usos de la

publicitat que afecten de manera directa els anuncis de joguines: la publicitat enganyosa i la publicitat subliminal.

També és bo conèixer què es fa per regular i defensar els drets dels consumidors i específicament els dels nens (codi, CAC, ICC).

Els adults tenim més recursos que els petits davant la publicitat enganyosa i per això és important analitzar-la conjuntament.

Els consumidors i els usuaris tenim dret a una informació certa, eficaç, verídica i objectiva. Cal verificar tots els indicadors de seguretat. Comparem la informació que tenim amb la que s'indica a l'embolcall de la joguina. El nom d'una marca pot donar confiança, però no és l'únic criteri que cal seguir a l'hora d'escollir una joguina.

L'ús d'una joguina que comporti riscos és aconsellable, si s'observen les normes de funcionament i ús, perquè implica el fet d'aprendre a conviure amb riscos raonables i incorpora hàbits de seguretat. Tanmateix, en certes categories de joguines s'han de proporcionar advertències i indicacions de les precaucions que cal tenir presents per a fer-les servir, així com dels riscos que pot comportar l'ús o que es poden derivar d'un ús inadequat.

Finalment, el consumidor s'ha d'implicar amb els valors ètics i morals que proposa una joguina, perquè l'acció de jugar d'un nen o una nena també s'ha d'entendre com una activitat important per a la seva educació. El consumidor actiu vetlla per educar en valors, per la sostenibilitat i per un consum més crític i solidari.

El consumidor responsable ha d'actuar en dues direccions. D'una banda, assumeix i posa en pràctica els aspectes que són responsabilitat seva: la despesa, el tiquet de compra, la garantia, la verificació del producte, etc. D'altra banda, també exigeix els seus drets, fent servir, si es dóna el cas, els mecanismes de reclamació regulats en la llei per a la defensa i la protecció del consumidor.