Joguines que no són joguines

La normativa reconeix com a joguina el producte que ha estat concebut o palesament destinat a ser utilitzat amb finalitats de joc per nens d'edat inferior a 14 anys. Aquesta especificació fa que sigui possible posar a disposició dels nens altres productes que no són reconeguts per la llei com a joguines i, per tant, no han estat sotmesos a les diferents proves de seguretat que requereix la joguina.

Dintre d'aquest grup podem trobar:

- Articles que no han estat produïts amb una finalitat lúdica, tot i que a les mans d'un nen puguin tenir aquesta funció, per exemple material esportiu, nines decoratives, etc., que no tenen per què seguir la normativa de seguretat de la joguina, però que és molt probable que el nen o la nena utilitzi per a jugar.
Els materials utilitzats per a construir-se les pròpies joguines també s'inclouen en aquesta categoria: teles, cartrons, llanes, etc.

- Articles elèctrics o electrònics que es consideren com electrodomèstics ja que són alimentats per un corrent de més de 24 volts. Seria el cas de les consoles de videojocs o els CD multimèdia que necessiten ordinadors.

- Articles dissenyats per a l'esbarjo i el joc de persones de més de 14 anys, que segur que desperten l'interès de nois menors d'aquesta edat. En serien un exemple clar els jocs de dards amb puntes metàl·liques, les pistoles d'aire comprimit o els puzles de més de 500 peces.

Pel que fa a aquesta mena de materials cal valorar la seva adequació per a l'ús dels nens i, evidentment, recordar que han de ser utilitzats sota la mirada atenta dels adults. En alguns casos, com ara el dels dards de punta metàl·lica, senzillament caldrà prescindir-ne.

Cal destacar que també podem trobar en el mercat alguns productes que, sota una aparença infantil i lúdica, proposen una activitat molt poc recomanable per a nens i adolescents (encenedors, obreampolles, navalles, punters de làser, etc.).