Lúdics

Els criteris lúdics són aquells que ens permeten valorar la qualitat de la joguina en funció de la seva capacitat de divertir i entretenir el nen i la nena.

No hi ha fórmules concretes que determinin si la joguina és divertida. Cada nen i cada nena té els seus propis gustos. El que és divertit per a un nen no té per què seduir-ne un altre, però sí que podem oferir algunes orientacions a tenir en compte.

Interessos de joc en funció de l'edat

Podem identificar diferents tipologies de jocs, que tenen el seu període d'esplendor més gran coincidint amb un moment determinat del desenvolupament.

	Des del naixement predominen els jocs d'exploració i experimentació de les possibilitats del propi cos i l'entorn.
	Al voltant dels dos anys apareixen els jocs de "fer com si…", on s'imita el món dels adults i dels personatges fantàstics.
	Als cinc anys més o menys apareix l'interès pels jocs que sotmeten els jugadors a unes regles concretes que determinen qui guanya i qui perd.

L'aparició d'aquests tipus de joc no implica el fet que un sigui substituït pel següent, sinó que, a cada etapa, el nou joc que apareix enriqueix i diversifica les possibilitats de diversió, predominant sobre les altres formes de joc. Cal destacar una quarta categoria, la formada pels jocs de construcció i muntatge, que es desenvolupa i evoluciona en paral·lel respecte de les altres.

Interès en funció de la sensació que proposa

Per altra banda, podem identificar alguns elements en els jocs i les joguines que provoquen sensacions capaces de fer gaudir intensament els nens, depenent de les preferències i del caràcter de cadascú.

	Un d'aquests elements és el repte, entès com una competició amb altres jugadors o senzillament com la sensació de poder-se enfrontar a un desafiament per superar-lo. Formarien part d'aquests jocs les propostes on ens trobem en condicions d'igualtat relativa amb els nostres oposants i cadascú busca, amb esforç i concentració, la manera de demostrar la seva habilitat o saber, per aconseguir l'objectiu proposat. Els jocs esportius i els jocs de taula de tipus escacs, cartes, etc. en són bons exemples. Pel que fa als reptes individuals, en aquesta categoria s'inclouen tots els jocs que ens obliguen a desplegar les nostres habilitats per tal de resoldre'ls, com ara puzles, jocs d'enigmes, de mots encreuats, construccions que exigeixen precisió i equilibri, etc.
	El factor sort és un altre element que pot carregar un joc de diversió i atractiu. En aquest tipus de jocs, el fet de guanyar o perdre no depèn de l'habilitat o de la bona actuació del jugador sinó de la decisió d'un dau, una ruleta o una carta de la sort. Aquests jocs acostumen a estar combinats amb altres reptes que sí ens demanen el desplegament d'alguna habilitat, però la decisió final està per damunt de l'esforç de cada jugador. Jocs com ara l'Oca o el Parxís tenen el seu atractiu en la sort que ens brinda el dau.
	Un altre element atractiu als ulls dels nens és la imitació, la possibilitat de recrear un món de fantasia o un món quotidià que funciona amb les seves pròpies regles i normes. Són exemples d'aquesta categoria les joguines que afavoreixen la imitació, com ara nines, cotxes, disfresses o cuines; jocs de taula que proposen escenaris ficticis on simular o recrear aventures sentint-se un heroi de ficció, un magnat de les finances o un detectiu; les joguines que permeten construir escenaris on representar situacions i aventures, com ara figures en miniatura, jocs de construcció o animals de plàstic o resina, com més reals, millor.
	Finalment, cal esmentar tots aquells jocs i joguines que són capaços de provocar una sensació de vertigen controlat o de sorpresa que frega l'ensurt, per, tot seguit, donar pas a rialles i alegria, com és el cas dels tobogans, les bicicletes i tricicles, els balancins, les caixes de sorpresa…

En definitiva, cada edat gaudeix del joc d'una manera diferent. La sorpresa, la sort, el repte i la simulació són característiques que afavoreixen aquesta diversió en moments diferents de la vida dels nens.

És fonamental que tots aquests objectes deixin un marge important d'acció, amb un espai per al descobriment i l'experimentació del món infantil. Si són excessivament sofisticats i ho fan tot ells sols, no afavoreixen l'acció, limitant el nen a l'observació i impedint-li una participació activa i creativa.